viernes, 16 de abril de 2010

Projecte 5





PD: enric s'ha mogut el text del power point, i no se com es posa bé.

miércoles, 7 de abril de 2010

Projecte 4


Parmènides va escriure un poema filosòfic en hexàmetres del qual es conserven la majoria dels versos.
Aquest poema es divideix en dos camins per arribar al coneixement: la via de la veritat (el que podem dir de l'ésser) i la via de l'opinió (les aparences, els sentits...).
Parmènides prèn el camí de la veritat, intenta arribar a alguna cosa estable, immutable. L'autor diu que la via de l'opinió parteix de l'acceptació del no-ésser, el qual és inacceptable perque el no-ésser és no-ésser. També diu que no ens podem referir a aquest terme ja que no podria ser pensat ni nombrat. Per tant, Parmènides diu que el coneixement es troba devant de dos camins: és i no és no-ésser; i no és i cal que no sigui.
La afirmació de l'ésser s'oposa al canvi, al devenir i a la multiplicitat. Per tant, l'ésser és un i continu, únic, etern i no canvia; i també és sencer, és a dir, no pot ser divisible. Parmènides també parla que l'ésser no careix de res, que és immòbil, que és perfecte. Per ell és el mateix pensar que ésser.
L'autor treu una conclusió, i és que l'ésser és una esfèra perfectament simètrica, homogènia i tancada sobre si mateixa.
I com podem veure, la seva filosofia és monista.
altres fonts (apunts de classe)

lunes, 22 de febrero de 2010

activitat 17 DESCARTES


En aquest text de Descartes, ens parla del dubte metòdic. Per arribar a la veritat, cal que ho dubti tot, d'aquesta manera, amb la seva capacitat d'observar va arribar a aquest dubte. Com he dit, cal que dubti tot, totes les coses que s'han prés com a certes, ja que per no dubtar em de tenir l'èvidencia de que és quelcom cert. Diu que els sentits ens enganyen, per tant, em de dubtar d'aquests. Descartes també va dubtar de la veritat d'aquesta realitat, perquè va dir que llavors els somnis també podien ser la realitat. També dubte de les matemàtiques. Però segons ell, no podem dubtar del jo, perque com diu, no podem dubtar del fet que dubtem, per tant l'únic cert que sap és l'existència del jo.

martes, 9 de febrero de 2010

Projecte 3



Pàrmenides d'Elea és influenciat pels filòsofs Pitàgores i Plutarco.


viernes, 5 de febrero de 2010

activitat 16 CREUS QUE ES POT DEMOSTRAR L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

En la meva opinió, l'existència de Déu no podria ser demostrada. Crec que si es pogués demostrat ja s'hauria fet, i per tant, no hi hauria gent creient o no creient, simplement el coneixerien. Si parlem sobre l'existència de Déu crec que faria més referència a la nostra fe. El fet de dir que creiem, és perquè no podem saber si existeix o no, i llavors diem que creiem.

Personalment crec que hem de tenir quelcom en què creure i tenir fe en allò que creiem.

lunes, 1 de febrero de 2010

activitat 15 CARTA A MENECEU

La carta a Menceu d'Epicur relaciona la filosofia amb la felicitat. El tema central és com trobar la felicitat. No importa l'edat, sinò que tot ésser pot filosofar, de la mateixa manera que no importa l'edat per ser feliços, i d'aquesta manera podem arribar a ser éssers complerts.
En aquesta carta també és tracta el tema de la mort. Epicur explica que no hem de tenir-li pot a aquesta, perquè quan nosaltres hi som aquí, quan hi som vius, la mort no hi és ni pot ser-hi, i de la mateixa manera, quan la mort hi és nosaltres no hi estem ni cap la possibilitat.
També tracta el tema dels plaers, relacionant la vida i la felicitat amb els plaers. Diu que cal tenir seny per saber elegir entre el bé i el mal, i això ho relaciona amb la virtut, una persona amb seny serà una persona virtuosa.

martes, 26 de enero de 2010

activitat 14 COMENTARI D'ARISTOTIL

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."


En aquest text, Aristòtil ens parla sobre la virtut i sobre el terme mitjà de les cosas. Diu que totes les coses han de tenir un punt mitjà, ni que sigui en excès ni que sigui en defecte, per exemple entre covard i temerari ha daver-hi un punt mitjà que en aquest cas és la moderació. I la virtut segons Aristotil, és allò que nosaltres agafem com a hàbit, la repetició de fer quelcom. La virtut és un hàbit que adquirim.