Parmènides va escriure un poema filosòfic en hexàmetres del qual es conserven la majoria dels versos.
Aquest poema es divideix en dos camins per arribar al coneixement: la via de la veritat (el que podem dir de l'ésser) i la via de l'opinió (les aparences, els sentits...).
Parmènides prèn el camí de la veritat, intenta arribar a alguna cosa estable, immutable. L'autor diu que la via de l'opinió parteix de l'acceptació del no-ésser, el qual és inacceptable perque el no-ésser és no-ésser. També diu que no ens podem referir a aquest terme ja que no podria ser pensat ni nombrat. Per tant, Parmènides diu que el coneixement es troba devant de dos camins: és i no és no-ésser; i no és i cal que no sigui.
La afirmació de l'ésser s'oposa al canvi, al devenir i a la multiplicitat. Per tant, l'ésser és un i continu, únic, etern i no canvia; i també és sencer, és a dir, no pot ser divisible. Parmènides també parla que l'ésser no careix de res, que és immòbil, que és perfecte. Per ell és el mateix pensar que ésser.
L'autor treu una conclusió, i és que l'ésser és una esfèra perfectament simètrica, homogènia i tancada sobre si mateixa.
I com podem veure, la seva filosofia és monista.
altres fonts (apunts de classe)
No hay comentarios:
Publicar un comentario