activitat 8

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

En el següent text que pertany a l'obra de Cràctil, Plató ens exposa una dualitat entre el món sensible i el món intel·ligible. El sensible és aquell que captem pels sentits, i el món intel·ligible fa referència a les idees, a allò que roman. Plató ho relaciona amb el coneixement. Si diem que tot canvia i que res no es manté, voldrà dir que el coneixement també canvia i per tant no es manté, llavors mai podríem arribar a saber que és el coneixement en si mateix. Per tant, per arribar veritablement al coneixement haurà de ser pel món intel·ligible, ja que en el món sensible els sentits ens enganyen. Per últim, Plató posa l'exemple que quelcom bell o bó dels éssers roman, perque són idees, i les idees formen part del món itel·ligible.