activitat 14 COMENTARI D'ARISTOTIL

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

En aquest text, Aristòtil ens parla sobre la virtut i sobre el terme mitjà de les cosas. Diu que totes les coses han de tenir un punt mitjà, ni que sigui en excès ni que sigui en defecte, per exemple entre covard i temerari ha daver-hi un punt mitjà que en aquest cas és la moderació. I la virtut segons Aristotil, és allò que nosaltres agafem com a hàbit, la repetició de fer quelcom. La virtut és un hàbit que adquirim.

activitat 13 L'OU O LA GALLINA?

Responent a aquesta pregunta primerament sense pensar, podriem dir que la gallina, ja que aquesta és la que posa els ous, i sense ella no hi hauria res. Però bé, cal reflexionar ben bé sobre aquesta pregunta, perquè sí que es cert que la gallina és la que posa l'ou, pero també és cert que de l'ou neix la gallina.

en la meva opinió, crec que primer va ser l'ou, l'ou en potència, que passaria en acte quan es convetís en gallina. Ja que el fi d'aquests és ser una gallina. Però d'on va surtir aquest primer ou en potència? Ben bé no podria respondre aquesta pregunta, i crec que ni jo ni cap persona. Però si es cert que primer va ser l'ou, llavors és perquè abans hi havia la idea de gallina, encara que aquesta no existís, la seva idea si.

En conclusió, realment no sabria dir qui va ser primer o no.

activitat 12 ARISTÒTIL O PLATÓ?

Doncs en la meva opinió, crec que és més raonable i més lògic Aristòtil, tot i què tampoc tinc tans coneixements d'aquest com de Plató.

En la filosofia de Plató, se'ns parla de dos móns diferents, el món sensible i el món intel·ligible. El primer pertany als sentits i és una copia de l'intel·ligible, i en canvi l'altre, és el món on es troben les idees, el camí pel qual podem arribar a la veritat i a la realitat de les coses en si mateixes.

Per una altra banda, Aristòtil nega l'existència d'aquests dos móns, per ell l'intel·ligible no existeix, sinò que només està el món sensible, i en la seva teoria es parla de substància i forma. La filosòfia d'Aristòtil presenta una teoria realista sobre el món amb la qual estic totalment d'acord. Un món ple d'individus que canvien, i on la seva essència roman, i no existeix un altre món on es troben les idees que en el qual només podem accedir un cop morim.

Penso que la teoria de Plató és una mica subrealista, perquè ell parla d'un món el qual no sap si és cert o no.

activitat 11 COMENTARI DE TEXT FEDÓ

En el següent text del Fedó, hi ha un diàleg entre Sòcrates i Cebes.

En aquest text, Plató ens mostra la necessitat de contraris, on les coses neixen de les seves contraries, i per tant són necessàries. Sòcrates intenta convèncer a Cebes de que les ànimes es troben a l'Hades perquè van d'un cos a l'altre, ja que després tornaran a sorgir. Llavors Sòcrates lo parla a Cebes i fa referència a la lluita de contraris, on quelcom no pot ser sense el seu contrari. Sòcrates possa uns quants exemples, com el fort i el dèbil, petit o gran, etc., i intenta convence'l. Per últim podem veure una reflexió entre ambdós d'acord amb l'existència d'aquesta lluita/necessitat de contraris.

Activitat 9: TEXT DEL FEDÓ

El text anterior pertany al Fedó. Plató ens mostra en aquest la seva opinió sobre el cos i l'ànima. Per ell, el cos només és un destorb per l'ànima, que dóna preocupacions, desitgs, etc., i per tant no podem conèixr la veritat. Lúnica manera d'aconseguir aquesta, és per mitjà del món intel·ligible, és a dir, quan el cos i l'ànima aconsegueixin separar-se i la segona anar-se'n cap a aquest món. Per tant, amb això Plató ens vol dir que mentre el cos i l'ànima estiguin junts, és a dir viu, no podrem conèixer res, per tant l'única manera és ja morts. Així que no hem de tenir por a la mort. En conclusió, filosofar és morir.

activitat 8

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

En el següent text que pertany a l'obra de Cràctil, Plató ens exposa una dualitat entre el món sensible i el món intel·ligible. El sensible és aquell que captem pels sentits, i el món intel·ligible fa referència a les idees, a allò que roman. Plató ho relaciona amb el coneixement. Si diem que tot canvia i que res no es manté, voldrà dir que el coneixement també canvia i per tant no es manté, llavors mai podríem arribar a saber que és el coneixement en si mateix. Per tant, per arribar veritablement al coneixement haurà de ser pel món intel·ligible, ja que en el món sensible els sentits ens enganyen. Per últim, Plató posa l'exemple que quelcom bell o bó dels éssers roman, perque són idees, i les idees formen part del món itel·ligible.