Projecte 2

Fets històrics, polític-econòmics i culturals

515

Probable naixement de Parménides de Elea.

507

Clístenes finalitza la tirania a Atenes i asseu les bases de la democràcia.

500

Heráclito ensenya en Éfeso. Neix Fidias.

499

Neix Pèricles. Leonidas I puja al tron de Esparta. Els grecs de jonia, amb el suport d'Atenes, s'enfronten contra Persia. Neix Anaxàgores de Clazímene.

498

Atenesos i jonios incendien Sardes.

496

Neix Sófocles de Colona.

494

Els perses saquegen Mileto i finalitza la revolta jònica. Cleómedes I de Esparta derrota a Argos.

490

Comencen les Guerres Mèdiques (fins al 479 a. de C.) Els perses són derrotats en Marató. Neix Zenón de Elea i Empédocles de Agrigento.

489

Mor Cleómedes I de Milcíades.

486

Reformes costitucionales a Atenes .

484

Neix el poeta tràgic Eurípides de Salamina.

481

Aliança de les ciutats gregues (Lliga de Corinto) capitaneada per Esparta contra Persia.

480

Els perses vencen als grecs en les Termópilas, però són derrotats en la batalla naval de Salamina. L'escultor Tafaner treballa a Atenes. Els siracusanos vencen als cartaginenses en Himera.

479

Fi de les Guerres Mèdiques: En la batalla de Platea els grecs vencen definitivament als perses.

478

Primera Lliga Marítima (Lliga de Delos) encapçalada per Atenes per a defensar-se de possibles atacs perses. Atenes és la primera potència econòmica de Grècia. Les ciutats jonias s'alliberen dels perses.

476

Comença la reconstrucció de la muralla d'Atenes.

474

Siracusanos derroten a etruscs en Cumas.

470

Temístocles sentenciat a l'ostracisme.

469

Probable naixement de Sócrates.

468

La Lliga de Delos destrueix a la flota persa.

462

En Atenes reformes constitucionals de Efialtés i Pèricles. Anaxàgores arriba A Atenes per a ensenyar filosofia.

461

Aliança de Argos i Atenes contra Esparta.

460

Neix el 'pare de la Medicina' Hipócrates i el filòsof Demócrito de Abdera.

457

Aliança de Esparta i Tebas: Atenes és derrotada em Tangra pels espartanos. Atenes conquista Beocia. Gran reforma de Pèricles: democràcia radical.

456

Inauguració del Temple de Zeus (Olimpia). Mor Èsquil.

455

Primera tragèdia de Eurípides.

454

Treva d'Atenes amb Esparta. Es proclama a Atenes la 'Llei de Ciutadania'.

450

Mort de Cimón i naixement de Alcibíades, Euclides i Aristófanes.

449

Victòria atenesa sobre els perses prop de Salamina (Xipre). Se signa la Pau de Calias.

447

Atenes derrotada per les ciutats de Beocia en Coronea. Els arquitectes Ictinos i Calícrates projecten el Partenón.

445

Espartanos envaïxen territoris d'Atenes, que es veu obligada a signar la pau. Atenes és la tercera potència del Mediterrani, al costat de Persia i Cartago; és el cridat 'segle de Pèricles'.

442

Herodot narra les Guerres Mèdiques. És presentada l'obra Antígona de Sófocles.

438

Fidias finalitza l'escultura Atenea Párthenos.

437

L'arquitecte Mnesicles inicia els Propileos a Atenes.

435

Probable naixement de Jenofonte.

432

Fidias finalitza els frisos del Partenón.

431

Comencen les Guerres del Peloponeso entri Esparta i Atenes. Eurípides estrena l'obra Medea.

430

La pesta assola Atenes.

429

Mor Pèricles. Sófocles estrena l'obra Èdip Rei.

428

Probable data del naixement de Plató.

El mite de la caverna aplicat al món actual

Del mite de la caverna, molts elements els podríem reflectir en el nostre món actual., ja que presenta la societat.

Podríem relacionar els presoners del mite de la caverna amb la societat, amb nosaltres, perquè som presoners de les aparences, només creiem el que veiem, sense saber si és real o no. Al dir que som presoners de les aparences, volem dir que som presoners del món sensible, el que captem a travès dels sentits. Les ombres seria quelcom el que nosaltres percebem, que creiem ja que és la realitat perquè ho podem veure, creient que és la veritat. I finalment, quan el presoner surt fora de la caverna, coneix la realitat, i el que abans creia que era real sap que no era, perquè ha anat més enllà de les coses, això fa referència a quan nosaltres estem disposats a veure més enllà del què ens envolta, però aquest que vol ensenyar-hi als altres la realitat, podria ser considerat com a boig, perquè si quelcom a sigut sempre allò, no pots arribar i dir que no ho és.

Enllaços

Alegoria de la caverna/matrix:
http://www.youtube.com/watch?v=KSf6iMyD8K8&feature=fvw

El mite de la caverna:

http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

El mite de la caverna

El mite de la caverna, és un diàleg entre Sòcrates i Glaucó, on fa una distinció entre dos mons, el món intel·ligible(les idees), i el món sensible(sentits).

Comença explicant que hi ha uns presoners en la caverna des de petits, i hi veuen unes ombres projectades. Aquests creuen que l'autèntica realitat és aquella la de les ombres que ells poden veure. Un dels homes surt a l'exterior de la caverna i de la llum del sol no veu gens, li costaria adaptar-se, però després podria veure la realitat del món. Després aquest home, és obligat a tornar a la caverna. Al tornar, aquest els hi explica als altres que la realitat que ells creien, una realitat d'ombres, era falsa. Els seus companys no el creuen, i prefereixen quedar-se amb aquella ignorància.

Plató vol explicar-nos en aquest text la seva teoria dels dos mons, on el món sensible fa referència a les ombres que veuen els pressoners, perquè les captem pels sentits i les donem com a vàlides; i el món intel·ligible que fa referència a quan l'home es alliberat i surt a fora i pot contemplar la realitat tal com és, el món de les idees.

Activitat 5: PLATÓ

En aquest fragment, Plató ens explica que la ciència no pot ni dirigir ni comandar a les persones. Per tant, aquesta és incapaç de manejar l'home, però sí al revès. Plató fa referència a l'intelectualisme moral de Sòcrates, a partir del diàleg. Plató vol fer entendre a la gent què és la realitat, i que sapiguen per si mateixos què és el mal i què és el bé. Per tant, qui fa el mal vol dir que no coneix el bé, i per tant no seràn condemnats, sinò que hauran d'anar a l'escola.

Un paisatge de paraules

NATURALESA

El descobriment d’una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, com el canvi de les estacions, la caiguda de les fulles o els batecs del nostre cor. La naturalesa té els seus propis ritmes i lleis.

LLEI

S'oposa en cert sentit a la natura ja que aquestes lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la via col.letiva, i`per tant, depèn de les opinions dels mortals. La natura determina la nostra realitat.

TÈCNICA

És l'art de modificar o produir allò que és real.

CIUTAT

És una altra forma de realitat on es desenvolupa la vida dels homes i on es teixeixen relacions dels ésssers humans que conviuen en aquest espai físic. En defitiva, la ciutat és una empresa col.lectiva, en qué l'impuls essecia és la convivència.

LLENGUATGE, RAÓ, PENSAMENT

La importància de la comunicació segueix amb la idea de la societat democràtica que constitueix el fonament de la societat democràtica fins i tot els valors en que estem establerts al discultir-los i reconstruir-los per mitjà del diàleg i l aconfrontació d'opinions
Al logos, en principi, el sentim però no el veiem i es troba en la nostra consciènica personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula; en funció d'alló que manifestem o ocultem.

EDUCACIÓ

L’educació és una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

VERITAT

L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

Del no res no pot sortir el res

Què és el no-res? Abans de comentar que del no-res no pot sortir res, hauríem de plantejar-nos aquesta qüestió. El terme no-res, és el que nosaltres li donem a allò que és impensable, inexplicable, perquè en teoria no existeix, no tenim coneixement d'aquest, ni paraules per explicar-ho. Però en el moment en què nosaltres li possem aquest nom, no-res, ja li estem donant un valor, ja significa quelcom, perquè podem parlar d'ell. Per tant, perquè el no-res no tingui cap valor ni signifiqui res no podríem pensar, ni tampoc parlar d'aquest. Llavors, si diem que del no ésser no pot passar a ésser, tampoc podrà sortir res del no-res, perquè aquest no existeix.

Activitat 3: PARMÈNIDES

En els textos de Pàrmenides, ens diu que l'ésser no pot ser a la vegada ésser i no-ésser, ja que quelcom no pot ser també el seu contrari, i que no és no-ésser perquè no es pot pensar ni conèixer. Per ell, pensar i ésser és el mateix.´

Pàrmenides també ens explica que l'ésser sempre està present i és etern, i que no es pot dividir en parts, no pot haver-hi més aqui o més aallà, sinò que l'ésser és un i continu.

Tot el que podem pensar, conèixer, ha de ser, i el que no, serà no-ésser, per tant l'ésser és i el no-ésser no és.

Activitat 2: HERÀCLIT

En aquests fragments, Heràclit ens parla del logos, diu que la raó dels homes es universal i que no canvia, també ens parla de la lluita de contraris els quals per ell formen part de la natura com el dia i la nit, el mascle i la femella i que de la oposició dels contraris sorgeix la mes bella harmonia.Per ell el logos és una mena de destí, en el que totes les coses en són una encara que no ho sembli.Diu que l'esser humà ha de fer coincidir el seu logos amb el logos universal.

Activitat 1: ANAXIMANDRE

En aquest fragment, Anaximandre parla d'un etern rotorn, tot el que neix també mor. És com una lluita de contraris, qui ha mort, és perquè primerament a nascut, és un contrari.

Projecte 1

Biografia:

Poeta i filòsof grec. Principal representant de la filosofia Eliàtica. Parménides probablement va néixer cap a l'any 515 abans de Crist, en Elea o Velia, una colònia grega situada en la costa de Campania, al sud de Paestum, a Itàlia. Provinent d'una família acabalada i nobiliaria, va ser deixeble de Jenófanes, participant activament en els assumptes polítics de la seva ciutat. Els ciutadans estaven d'acord amb la legislació proposada per Parménides, a qui li atribuïen la prosperitat i abundància de la ciutat. També admiraven la seva vida exemplar. De fet, existia una dita grega, 'la vida parmenidiana', que exemplificava el seu estil de vida entre els grecs. Pel que sembla, també va ser deixeble del pitagòric Aminias, la qual cosa pot ser cert degut al fet que Elea no dista molt de Crotona. Aminias seria qui li va convertir cap a l'especulació filosòfica. Es diu que va ser pitagòric i que va abandonar aquesta escola per a fundar la seva pròpia (Escola de Elea), amb clars elements antipitagóricos.

Obra:

L'obra de Parménides consistia en un Poema escrit en versos hexàmetres (menjo Empédocles). El seu llenguatge, a més de poètic, és amb freqüència molt fosc. Gràcies a Simplicio, coneixedor que, ja en la seva època, l'obra original era rar trobar-la, va transcriure en els seus 'Comentaris a Aristòtil' extenses seccions del poema. A més, ho reescribieron Sisè Empíric, o Clement d'Alexandria, conservant-se en l'actualitat 154 versos de la seva obra. Això permet posseir avui una proporció major dels seus escrits que de qualsevol altre dels filòsofs presocràtics. En aquest poema, després d'un proemio de caràcter religiós, en el qual l'autor realitza una sèrie d'invocacions per a aconseguir el favor d'una deessa no identificada amb l'objectiu de poder accedir al veritable coneixement, Parménides ens exposa la seva doctrina: l'afirmació de l'ésser i el rebuig de l'esdevenir, del canvi. L'ésser és un, i l'afirmació de la multiplicitat que implica l'esdevenir, i l'esdevenir mateix, no passen de ser meres il·lusions. Els fragments conservats del poema permeten deduir que constava de tres parts: una introducció, o proemio com vam dir, de caràcter religiós i alegórico; una secció, cridada 'via de la veritat', on s'exposa la doctrina de la realitat, de l'ens únic i immòbil; i una tercera part, cridada 'via de l'opinió', que oferix una cosmología de tipus tradicional, on es narra l'origen i constitució de l'univers, i les variables opinions dels mortals. 1.- Proemio: En el Proemio Parménides descriu el seu trànsit des de la foscor (l'error) fins a la veritat (llum). Per a descriure'l va acudir a la forma alegórica de la literatura oracular i mistérica (Diels). AL mateix temps va pretendre que el Proemio tingués la importància i serietat d'una revelació religiosa (Bowra) ja que desitjava preparar-se per endavant per a plantar cara als seus possibles crítics que, sens dubte, haurien de ser els seus companys pitagòrics.

altre video: La filosofia de la libertad

un video que he trobat: Libre albedrio y determinismo

El poder públic en la societat

En aquest text, Ortega i Gasset ensparla sobre el poder de l'estat i el poder de la societat. Per ell, la democràcia la defineix com a poder on intervé tota la societat en els fets socials. Al parlar del liberalisme, diu que qualsevol persona que exerceixi el poder públic ha de tenir un límit.

PowerPoint Tema 13

Filosofia

View more OpenOffice presentations from laura23_bdn.

Ciutadania democràtica

1. De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Crea una ciutadania oberta on cadascú es possa las seves pròpies lleis, i que tots fins i tot els marginats queden inclossos en un país.

2. Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè hem d'acceptar als extrangers, i d'aquesta manera es podrà viure tranquil·lament.

3. A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
-Què es creu en l’autonomia de la nació, ja que no depèn de cap estat.
-Quan un individu vol formar part d'una nació i accepta i intenta adquirir com a pròpies característiques d'aquesta nació, costums, llengua, etc.

4. Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè no tots els ciutadans tenen la mateixa llibertat, per tant es marginaria una part de la societat.

DILEMA 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:

->Si li puja la nota:

Es tornaria a repetir.
Seria injust pels altres companys.


->Si no li puja la nota:

No podria fer la carrera que vol.
Càrrega de consciència al professor.


2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Sí, que si es fessi justícia en aquest cas, el noi no podria arribar a la felicitat ja que no podria fer medicina, però si ell arribés a la felicitat, voldria dir que no s'ha fet justícia respecte amb els altres.

DILEMA 2

1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

Penso que no, perquè principalment té que pensar pel benestar de la seva familia i quedar-se amb el seu treball, sinó podria ser que canviés la seva situació econòmica.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però tothom s'hauria de comprometre en deixar un món millor per les generacions futures.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè el poble mancaria de mitjans per poder sobreviure i provocaria problemes com la pobresa, econòmics...

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Reduint la quantitat d'arbres que es poden talar i aprofitar més els béns que poseeix el poble.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

Tant del govern, perquè és el que impossa les lleis, com dels individus, que actuen sense mirar les conseqüències.

6. Què hi diria un utilitarista?

Què s'hauria de continuar amb la tala d'arbres, ja que és un benefici per molts homes.

Definicions T. 10

Intelectual·lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l'autèntica solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

La persona té dignitat i no preu

Les persones no tenen preu

En aquest text de Kant, ens explica que tot, com les necessitats de l'ésser humà, té un preu, però que en canvi, les persones en compte de tenir preu, tenim dignitat, i per tant, som fins en nosaltres mateixos. També diu que tenim una moralitat, que gràcies a aquesta podem ser membres del regne dels fins.
Kant defensa la teoria de l'autonomia, és a dir, que les persones podem fer les nostres lleis morals.

Millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet

Segons diu Mill, és millor ser "un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet. Bé, en el meu cas, no estic ben bé a favor amb aquesta opinió. Amb lo de Sòcrates insatisfet es refereix a què no a arribat del tot a la màxima felicitat, ja que al llarg de la seva vida a buscat totes aquelles respostes a tots els dubtes i no hi ha hagut resultat amb aquesta recerca. En canvi, un exemple molt clar, seria el personatge de Homer Simpson, ja que aquest no té preocupacions i és feliç amb el que té. Així que per tenir més cultura com Sòcrates, no vol dir que aquest sigui més feliç que per exemple Homer Simpson.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

En la meva opinió, aquesta frase de Sòcrates "Ningú no fa el mal sabent que ho fa" la podria considerar com a certa. Si els individus actuen fent el mal sense ser conscients de què ho fan, o sigui que per a ells no és dolent, no actuaran fent el mal, ja que en aquest cas el desconeixeran.
Un altre cas, seria per exemple el cas dels etarres, ells fan el mal però alhora són conscients de la maldat que fan als altres i que les perjudiquen, però tot i així continuen. Aquests individus sí que fan el mal, ja que són conscients.

DEFINICIONS T.9

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.
Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

CANÇÓ SOBRE LA LLIBERTAT

CANÇÓ: Libertad - Julieta Venegas

He estado escuchando hoy
sin realmente escuchar
más bien solo pensando hasta donde llega
lo que llamamos libertad
Si es andar saltando de una estrella a otra
o es nadar al río y llegar hasta el mar
¿hasta dónde llega lo que llamamos libertad?
Hacer lo que en verdad sentimos
y sentir lo que hablamos
rendirá nuestras almas su propia
y justa y libre libertad, libertad
Más bien solo pensando
hasta donde llega lo que llamamos libertad
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy.

http://www.youtube.com/watch?v=NpBO-AZxpCE


Aquesta cançó parla sobre el significat de la llibertat, que fins on arriba aquesta llibertat que cadascú en té.

L'ésser humà està condemnat a ser lliure?

Des del meu punt de vista, jo estic a favor d'aquesta frase de que l'home esta condemnat a ser lliure. Penso que les persones som els propis responsables dels nostres propis actes, som lliures d'elecció, sempre estem triant, fins i tot triem quan no volem triar. Tenint llibertat des que neixem fins que morim.

Sí que és cert, que no tots tenim la mateixa llibertat externa, però crec que sí tenim la mateixa llibertat interna, aquella que nosaltres podem elegir pel nostre compte, si hem de fer una cosa o una altra.

Per mi la llibertat és una manera de poder expressar el que sents, el que tens ganes de fer, i simbolitza com és cadascú.

Creus en el destí?

No podria tenir una resposta concreta a la pregunta si crec en el destí. Jo personalment, per una banda sí que crec que existeixi, però per una altra, no estic gaire segura, tinc els meus dubtes.

Crec que des que neixem fins que morim, tenim la nostra vida predestinada ja, que tenim un moment per tot ja assignat, tant per morir, com per ser feliç, però també penso que aquest destí es podria modificar per fets anteriors als fets que estan predeterminats. Penso que nosaltres no tenim la llibertat necessària per elegir el que volem, però sí que podem arrivar a canviar el destí de manera involuntaria, sense donar-nos compte.

JEAN PAUL SARTRE

-> És un dels màxims exponents del existencialisme.

-> També ho són Heidegger i Jasper.

-> Va ser el filòsof de la llibertat.

-> L'existencialisme diu: "L'existència precedeix de l'essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

-> Satre deia: "Ningú neix cobard o valent, sinó que ens fem." Aquest filòsof era ateu.

-> A més, creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

-> Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

-> Obra destacada: la nàusia.

ARGUMENTS A FAVOR O EN CONTRA DE LA LLIBERTAT

ARGUMENTS A FAVOR:

- Podem expressar els nostres sentimens i idees.
- Tenim llibertat des que naixem fins que morim.
- És una condemna irremediablement per l'home i li permet fer allò que vulgui.


ARGUMENTS EN CONTRA:

- No totes les persones pudem gaudir de la mateixa llibertat externa.
- La llibertat va lligada a la responsabilitat, i no tothom en té.
- Una persona no és lliure per escollir el lloc o sota quin cos conèixer.

Tipus de falàcies

1- PREGUNTES COMPLEXES

Són preguntes que comporten pressuposicions. Aquest tipus de preguntes es fan per preparar una trampa i ofuscar l'interlocutor, així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Exemple: Has deixat de molestar ja al meu cosí?

Sigui la resposta que sigui, vol dir que ha estat molestant-lo.

2- ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Es tracta d'afirmar una cosa per la simple raó que no hi ha proves de que sigui falsa, o a l'inrevés.

-Com no tenim proves de que P és cert, P és fals.

-Com no tenim proves de que P és fals, P és cert.

3- ARGUMENT CIRCULAR

Aquests arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.

Exemple:

- Per què has suspès? Perque no he aprovat.

- i per què no has aprovat? perque he suspès.

4- ARGUMENT AD HOMINEM

És l'argument on es pretèn refutar l'opinió aliena atacant a la persona que la manté, al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla o de la comunitat a la qual pertany.

Exemples:

-En Robert ha dit que demà no hi ha classe, però com és un despistat segur que es mentida.

-Papa, como em pots dir que no fumi si tu ets un fumador empedreit?

Hi ha un tipus anomenat tu quoque, intentar rebatre les raons de l'altre al·legant que pateix el mateix defecte o vici que ens pretén corregir.

5- ARGUMENT D'AUTORITAT

Es tracta de denfensar una idea que és donada per una autoritat, sense fer falta cap prova que la justifiqui.

6- ARGUMENT AD BACULUM

Són els arguments els quals presenten algun tipus d'amenaçes com si fossin raons bones. L'amenaça no deixa llibertat per decidir lliurement si accepten o no la conclusió.

Per exemple, en els discursos polítics és habitual recórrer als ciutadans anunciant-los les calamitats si no boten qui està parlant.

7- ARGUMENT AD POPULUM

L'intenció d'aquests arguments és provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin al seu assentiment al que sosté sense aportar cap prova. És una mena de xantatge afectiu: es juga amb els sentiments de l'altre.

Un exemple serien els anuncis publicitaris on pretenen convèncer-nos de la bondat dels productes que proporcionen posant-los en relació amb sentiments que tots donem com positius.

8- ARGUMENT EX POPULO

Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.

Exemple: Tothom admet P com a cert o correcte, per tant, P és cert o correcte.

9- ARGUMENT DE LA CAUSA FALSA

El fet B succeeix a continuació del fet A. Per tant, A és causa de B.

Per exemple, un esportista ha pres cert refrest abans de la competició i després ha guanyat; pot pensar que aquest refresc funciona com una "poció màgica".

10- GENERALITZACIÓ PRECIPITADA

Aquesta falàcia consisteix a passar d'una proposció particular com "alguns bisbalencs són x" a una proposició universal com "tots els bisbalencs són x".

11- ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS

Si fas A1, es desencadenarà A2.

D'A2 seguirà A3.

Aquests arguments es basen en l'anomenat .

DEFINICIONS T.6

Individu: ésser complet, subjecte.

Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

Sociabilitat natural: es necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.

Contractualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.

Estat de natura: estat on l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

Pacte social (Rousseau): societat justa basada en l'acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió.

Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

Xenofòbia: és l'odi envers els estrangers.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

Universalisme: diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Comentari pàg. 139

TÍTOL:

L'home en l'univers simbòlic .

IDEES PRINCIPALS:

Rousseau diu que l'home es troba en un món simbòlic. Diu que l'home no pot escapar, sinò que s'ha d'adaptar-se a la seva vida, a un món ple de símbols: el llenguatge, l'art, la religió... té que conviure amb ells. També explica que l'home no pot conèixer res si no fossi per aquests símbols.

COMENTARI:

Aquest fragment de Cassier, parla sobre l'home que medita, que és una persona depravada. Diu que l'home no pot escapar de la realitat, del seu propi assoliment, i que llavors té que adaptar-se sense cap remei a les condicions de la seva vida, la qual pertany a un món simbòlic. Diu que pertanyem a un món simbòlic perque toto el que ens envolta està ple de símbols, el llenguatge, l'art, el mite, la religió... Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir, creat per l'home.

L'HOME PER HOBBES I ROUSSEAU

THOMAS HOBBES

Biografia:

Thomas Hobbes va néixer a l'Anglaterra, fill d'un clergue de Wesport. El 1603 realitza els seus estudis al Magdalen Hall de la Universitat d'Oxford, on s'impregna de filosofia escolàstica i de lògica, per obtenir el graduat el 1608. Aquell mateix any es va fer càrrec del fill del comte de Devonshire, gràcies al qual s'introdueix en la noblesa i els cercles intel·lectuals. El 1610 fa el seu primer viatge al continent europeu, on Hobbes s'adona de la important influència que encara té l'escolacistisme en tots els àmbits.

Pensament:

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'Origen de la Societat. Així afirma que l'Home és dolent per Natura (Homo homini lupus: l'Home és un llop per l'home), i per això en l'estat de natura l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per Estat de Natura, aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un Pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.

JEAN-JACQUES ROUSSEAU

Biografia:

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) va ser un pensador i escriptor en llengua francesa.

Va ser un dels principals filòsofs del segle de les llums, encara que les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment. Així i tot, les seves idees polítiques influïren en la Revolució Francesa, en el desenvolupament de les teories liberals, i en el creixement del nacionalisme. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació.

La filosofia política de Rousseau es situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII, i el seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Trencant amb el racionalisme dominant durant la Il·lustració, la seva obra iconoclasta prefigura també les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seua herència de pensador radical i revolucionari està probablement millor expressada en la seua frase més cèlebre, continguda en el Contracte Social: L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat.

Pensament:

L'home natural és bo, és la societat qui l'ha corromput. Seguint l'hipòtesi de Hobbes, parla d'un esta de natura, però a diferència d'aquest, no es refereix a un estat de guerra i violència, sinó de felicitat total. L'home natural és el bon salvatge, és feliç. La natura és egoista però bona. Les ciències i les arts són fruit dels nostres vicis. En aquest sentit és un clar antecedent de Freud que a El malestar en la cultura escriu: "Les ciències i les arts són els pitjors enemics de la humanitat perquè són font d'esclavitud en el moment que generen necessitats a l'home.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En la meva opinió, crec que es molt dificil, per no dir impossible, que puguessim assolir la convivència entre cultures, perque cada una d'aquestes defensa la seva com la millor, per tant hi haurien enfrontaments. Cada una defenseria els seus ideal com únics i millors. Per exemple, una persona d'una cultura, per els seus ideals, pot tenir uns pensaments diferents a una persona que sigui d'una altra cultura, pero això no podrien gairebé conviure. En el cas que tinguessim que conviure amb altres cultures, cada una de les persones hauria de possar-se en el lloc de l'altre i entendre's els seus ideals des de cada cultura, quelcom és impossible. Per tant, penso que no podriem assolir la convivència entre les diferents cultures.

XOC DE CIVILITZACIONS: HUNTINGTON

BIOGRAFIA

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.

Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

EL XOC DE CIVILITZACIONS

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.