Projecte 2

Fets històrics, polític-econòmics i culturals

515

Probable naixement de Parménides de Elea.

507

Clístenes finalitza la tirania a Atenes i asseu les bases de la democràcia.

500

Heráclito ensenya en Éfeso. Neix Fidias.

499

Neix Pèricles. Leonidas I puja al tron de Esparta. Els grecs de jonia, amb el suport d'Atenes, s'enfronten contra Persia. Neix Anaxàgores de Clazímene.

498

Atenesos i jonios incendien Sardes.

496

Neix Sófocles de Colona.

494

Els perses saquegen Mileto i finalitza la revolta jònica. Cleómedes I de Esparta derrota a Argos.

490

Comencen les Guerres Mèdiques (fins al 479 a. de C.) Els perses són derrotats en Marató. Neix Zenón de Elea i Empédocles de Agrigento.

489

Mor Cleómedes I de Milcíades.

486

Reformes costitucionales a Atenes .

484

Neix el poeta tràgic Eurípides de Salamina.

481

Aliança de les ciutats gregues (Lliga de Corinto) capitaneada per Esparta contra Persia.

480

Els perses vencen als grecs en les Termópilas, però són derrotats en la batalla naval de Salamina. L'escultor Tafaner treballa a Atenes. Els siracusanos vencen als cartaginenses en Himera.

479

Fi de les Guerres Mèdiques: En la batalla de Platea els grecs vencen definitivament als perses.

478

Primera Lliga Marítima (Lliga de Delos) encapçalada per Atenes per a defensar-se de possibles atacs perses. Atenes és la primera potència econòmica de Grècia. Les ciutats jonias s'alliberen dels perses.

476

Comença la reconstrucció de la muralla d'Atenes.

474

Siracusanos derroten a etruscs en Cumas.

470

Temístocles sentenciat a l'ostracisme.

469

Probable naixement de Sócrates.

468

La Lliga de Delos destrueix a la flota persa.

462

En Atenes reformes constitucionals de Efialtés i Pèricles. Anaxàgores arriba A Atenes per a ensenyar filosofia.

461

Aliança de Argos i Atenes contra Esparta.

460

Neix el 'pare de la Medicina' Hipócrates i el filòsof Demócrito de Abdera.

457

Aliança de Esparta i Tebas: Atenes és derrotada em Tangra pels espartanos. Atenes conquista Beocia. Gran reforma de Pèricles: democràcia radical.

456

Inauguració del Temple de Zeus (Olimpia). Mor Èsquil.

455

Primera tragèdia de Eurípides.

454

Treva d'Atenes amb Esparta. Es proclama a Atenes la 'Llei de Ciutadania'.

450

Mort de Cimón i naixement de Alcibíades, Euclides i Aristófanes.

449

Victòria atenesa sobre els perses prop de Salamina (Xipre). Se signa la Pau de Calias.

447

Atenes derrotada per les ciutats de Beocia en Coronea. Els arquitectes Ictinos i Calícrates projecten el Partenón.

445

Espartanos envaïxen territoris d'Atenes, que es veu obligada a signar la pau. Atenes és la tercera potència del Mediterrani, al costat de Persia i Cartago; és el cridat 'segle de Pèricles'.

442

Herodot narra les Guerres Mèdiques. És presentada l'obra Antígona de Sófocles.

438

Fidias finalitza l'escultura Atenea Párthenos.

437

L'arquitecte Mnesicles inicia els Propileos a Atenes.

435

Probable naixement de Jenofonte.

432

Fidias finalitza els frisos del Partenón.

431

Comencen les Guerres del Peloponeso entri Esparta i Atenes. Eurípides estrena l'obra Medea.

430

La pesta assola Atenes.

429

Mor Pèricles. Sófocles estrena l'obra Èdip Rei.

428

Probable data del naixement de Plató.

El mite de la caverna aplicat al món actual

Del mite de la caverna, molts elements els podríem reflectir en el nostre món actual., ja que presenta la societat.

Podríem relacionar els presoners del mite de la caverna amb la societat, amb nosaltres, perquè som presoners de les aparences, només creiem el que veiem, sense saber si és real o no. Al dir que som presoners de les aparences, volem dir que som presoners del món sensible, el que captem a travès dels sentits. Les ombres seria quelcom el que nosaltres percebem, que creiem ja que és la realitat perquè ho podem veure, creient que és la veritat. I finalment, quan el presoner surt fora de la caverna, coneix la realitat, i el que abans creia que era real sap que no era, perquè ha anat més enllà de les coses, això fa referència a quan nosaltres estem disposats a veure més enllà del què ens envolta, però aquest que vol ensenyar-hi als altres la realitat, podria ser considerat com a boig, perquè si quelcom a sigut sempre allò, no pots arribar i dir que no ho és.

Enllaços

Alegoria de la caverna/matrix:
http://www.youtube.com/watch?v=KSf6iMyD8K8&feature=fvw

El mite de la caverna:

http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

El mite de la caverna

El mite de la caverna, és un diàleg entre Sòcrates i Glaucó, on fa una distinció entre dos mons, el món intel·ligible(les idees), i el món sensible(sentits).

Comença explicant que hi ha uns presoners en la caverna des de petits, i hi veuen unes ombres projectades. Aquests creuen que l'autèntica realitat és aquella la de les ombres que ells poden veure. Un dels homes surt a l'exterior de la caverna i de la llum del sol no veu gens, li costaria adaptar-se, però després podria veure la realitat del món. Després aquest home, és obligat a tornar a la caverna. Al tornar, aquest els hi explica als altres que la realitat que ells creien, una realitat d'ombres, era falsa. Els seus companys no el creuen, i prefereixen quedar-se amb aquella ignorància.

Plató vol explicar-nos en aquest text la seva teoria dels dos mons, on el món sensible fa referència a les ombres que veuen els pressoners, perquè les captem pels sentits i les donem com a vàlides; i el món intel·ligible que fa referència a quan l'home es alliberat i surt a fora i pot contemplar la realitat tal com és, el món de les idees.

Activitat 5: PLATÓ

En aquest fragment, Plató ens explica que la ciència no pot ni dirigir ni comandar a les persones. Per tant, aquesta és incapaç de manejar l'home, però sí al revès. Plató fa referència a l'intelectualisme moral de Sòcrates, a partir del diàleg. Plató vol fer entendre a la gent què és la realitat, i que sapiguen per si mateixos què és el mal i què és el bé. Per tant, qui fa el mal vol dir que no coneix el bé, i per tant no seràn condemnats, sinò que hauran d'anar a l'escola.

Un paisatge de paraules

NATURALESA

El descobriment d’una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, com el canvi de les estacions, la caiguda de les fulles o els batecs del nostre cor. La naturalesa té els seus propis ritmes i lleis.

LLEI

S'oposa en cert sentit a la natura ja que aquestes lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la via col.letiva, i`per tant, depèn de les opinions dels mortals. La natura determina la nostra realitat.

TÈCNICA

És l'art de modificar o produir allò que és real.

CIUTAT

És una altra forma de realitat on es desenvolupa la vida dels homes i on es teixeixen relacions dels ésssers humans que conviuen en aquest espai físic. En defitiva, la ciutat és una empresa col.lectiva, en qué l'impuls essecia és la convivència.

LLENGUATGE, RAÓ, PENSAMENT

La importància de la comunicació segueix amb la idea de la societat democràtica que constitueix el fonament de la societat democràtica fins i tot els valors en que estem establerts al discultir-los i reconstruir-los per mitjà del diàleg i l aconfrontació d'opinions
Al logos, en principi, el sentim però no el veiem i es troba en la nostra consciènica personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula; en funció d'alló que manifestem o ocultem.

EDUCACIÓ

L’educació és una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

VERITAT

L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.