activitat 19 existeix el "jo"

Aquesta idea ha sigut ja introduïa per alguns filòsofs, com per exemple Descartes. Aquest deia que la primera evidència que trobavem era el "jo", pensant, immutable, etc. Hi havien d'altres que deien el contrari, que aquest concepte només només era percepció, aparença. Estic d'acord amb que el jo és una realitat, que sí que existeix. El jo és el que ens engloba, el que som i el que erem. Seria mentida si diguessim que el jo es immutable, perquè el jo que erem abans, no és el mateix d'ara, ni el mateix d'un futur. Amb l'experiència i amb el temps es va canviant, i per tant el jo va canviant, pero sempre existirà.

Activitat 18 Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?

Cadascun de nosaltres és capaç de veure que una evidència és el jo. El jo de cada persona és el que podem conèixer i saber amb certesa que és real. Jo sé que el "jo" existeix, i puc pressuposar que pels altres també. Però bé, fora de nosaltres, independenmnent del jo, ens podem preguntar si hi ha quelcom real, si existeix una altra realitat encara que jo no la pensi. Però bé, si nosaltres no la pensem, vol dir que tampoc la coneixem, llavors no podríem donar una resposta certa del tot, ja que en el cas que hi existisi, nosaltres no seríem capaços de conèixer-la, perquè no la pensaríem.
Per tant, l'única realitat que cadascun pot conèixer amb certesa és el "jo" de cadascun.

Projecte 5

Filooo

View more presentations from lauritabdn.

PD: enric s'ha mogut el text del power point, i no se com es posa bé.

Projecte 4

Parmènides va escriure un poema filosòfic en hexàmetres del qual es conserven la majoria dels versos.
Aquest poema es divideix en dos camins per arribar al coneixement: la via de la veritat (el que podem dir de l'ésser) i la via de l'opinió (les aparences, els sentits...).
Parmènides prèn el camí de la veritat, intenta arribar a alguna cosa estable, immutable. L'autor diu que la via de l'opinió parteix de l'acceptació del no-ésser, el qual és inacceptable perque el no-ésser és no-ésser. També diu que no ens podem referir a aquest terme ja que no podria ser pensat ni nombrat. Per tant, Parmènides diu que el coneixement es troba devant de dos camins: és i no és no-ésser; i no és i cal que no sigui.
La afirmació de l'ésser s'oposa al canvi, al devenir i a la multiplicitat. Per tant, l'ésser és un i continu, únic, etern i no canvia; i també és sencer, és a dir, no pot ser divisible. Parmènides també parla que l'ésser no careix de res, que és immòbil, que és perfecte. Per ell és el mateix pensar que ésser.
L'autor treu una conclusió, i és que l'ésser és una esfèra perfectament simètrica, homogènia i tancada sobre si mateixa.
I com podem veure, la seva filosofia és monista.

http://apuntesdefilosofa.blogspot.com/2006/11/parmnides-el-ser-uno-y-el-alcance-de.html

http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

altres fonts (apunts de classe)

activitat 17 DESCARTES

En aquest text de Descartes, ens parla del dubte metòdic. Per arribar a la veritat, cal que ho dubti tot, d'aquesta manera, amb la seva capacitat d'observar va arribar a aquest dubte. Com he dit, cal que dubti tot, totes les coses que s'han prés com a certes, ja que per no dubtar em de tenir l'èvidencia de que és quelcom cert. Diu que els sentits ens enganyen, per tant, em de dubtar d'aquests. Descartes també va dubtar de la veritat d'aquesta realitat, perquè va dir que llavors els somnis també podien ser la realitat. També dubte de les matemàtiques. Però segons ell, no podem dubtar del jo, perque com diu, no podem dubtar del fet que dubtem, per tant l'únic cert que sap és l'existència del jo.

Projecte 3

Pàrmenides d'Elea és influenciat pels filòsofs Pitàgores i Plutarco.

activitat 16 CREUS QUE ES POT DEMOSTRAR L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

En la meva opinió, l'existència de Déu no podria ser demostrada. Crec que si es pogués demostrat ja s'hauria fet, i per tant, no hi hauria gent creient o no creient, simplement el coneixerien. Si parlem sobre l'existència de Déu crec que faria més referència a la nostra fe. El fet de dir que creiem, és perquè no podem saber si existeix o no, i llavors diem que creiem.

Personalment crec que hem de tenir quelcom en què creure i tenir fe en allò que creiem.