Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
Metafísica: és la part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
Opinió (Kant): estat de coneixement en que el subjecte no està convençut de que X és veritat i no pot convèncer als altres.
Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberem d'aquells que volen dominar-nos.
Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que és més probable.
Perspectivisme: creu que es pot arrivar al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
Realisme: model explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
Noesi: la conciència sobre la realitat.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per la cultura, l'educació, etc.
Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
Autoritat: Criteri de veritat qe accepta una afirmació com a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
Evidència: és el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que lo verdader és el tot i no la part.
Pramatisme: teoria que accepta la teoria de l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'altre interlocutor.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
Virtualitat: Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
Metafísica: és la part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
Opinió (Kant): estat de coneixement en que el subjecte no està convençut de que X és veritat i no pot convèncer als altres.
Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberem d'aquells que volen dominar-nos.
Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que és més probable.
Perspectivisme: creu que es pot arrivar al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
Realisme: model explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
Noesi: la conciència sobre la realitat.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per la cultura, l'educació, etc.
Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
Autoritat: Criteri de veritat qe accepta una afirmació com a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
Evidència: és el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que lo verdader és el tot i no la part.
Pramatisme: teoria que accepta la teoria de l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'altre interlocutor.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
Virtualitat: Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario