DEFINICIONS T.6

Individu: ésser complet, subjecte.

Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

Sociabilitat natural: es necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.

Contractualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.

Estat de natura: estat on l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

Pacte social (Rousseau): societat justa basada en l'acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió.

Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

Xenofòbia: és l'odi envers els estrangers.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

Universalisme: diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Comentari pàg. 139

TÍTOL:

L'home en l'univers simbòlic .

IDEES PRINCIPALS:

Rousseau diu que l'home es troba en un món simbòlic. Diu que l'home no pot escapar, sinò que s'ha d'adaptar-se a la seva vida, a un món ple de símbols: el llenguatge, l'art, la religió... té que conviure amb ells. També explica que l'home no pot conèixer res si no fossi per aquests símbols.

COMENTARI:

Aquest fragment de Cassier, parla sobre l'home que medita, que és una persona depravada. Diu que l'home no pot escapar de la realitat, del seu propi assoliment, i que llavors té que adaptar-se sense cap remei a les condicions de la seva vida, la qual pertany a un món simbòlic. Diu que pertanyem a un món simbòlic perque toto el que ens envolta està ple de símbols, el llenguatge, l'art, el mite, la religió... Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir, creat per l'home.

L'HOME PER HOBBES I ROUSSEAU

THOMAS HOBBES

Biografia:

Thomas Hobbes va néixer a l'Anglaterra, fill d'un clergue de Wesport. El 1603 realitza els seus estudis al Magdalen Hall de la Universitat d'Oxford, on s'impregna de filosofia escolàstica i de lògica, per obtenir el graduat el 1608. Aquell mateix any es va fer càrrec del fill del comte de Devonshire, gràcies al qual s'introdueix en la noblesa i els cercles intel·lectuals. El 1610 fa el seu primer viatge al continent europeu, on Hobbes s'adona de la important influència que encara té l'escolacistisme en tots els àmbits.

Pensament:

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'Origen de la Societat. Així afirma que l'Home és dolent per Natura (Homo homini lupus: l'Home és un llop per l'home), i per això en l'estat de natura l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per Estat de Natura, aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un Pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.

JEAN-JACQUES ROUSSEAU

Biografia:

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) va ser un pensador i escriptor en llengua francesa.

Va ser un dels principals filòsofs del segle de les llums, encara que les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment. Així i tot, les seves idees polítiques influïren en la Revolució Francesa, en el desenvolupament de les teories liberals, i en el creixement del nacionalisme. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació.

La filosofia política de Rousseau es situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII, i el seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Trencant amb el racionalisme dominant durant la Il·lustració, la seva obra iconoclasta prefigura també les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seua herència de pensador radical i revolucionari està probablement millor expressada en la seua frase més cèlebre, continguda en el Contracte Social: L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat.

Pensament:

L'home natural és bo, és la societat qui l'ha corromput. Seguint l'hipòtesi de Hobbes, parla d'un esta de natura, però a diferència d'aquest, no es refereix a un estat de guerra i violència, sinó de felicitat total. L'home natural és el bon salvatge, és feliç. La natura és egoista però bona. Les ciències i les arts són fruit dels nostres vicis. En aquest sentit és un clar antecedent de Freud que a El malestar en la cultura escriu: "Les ciències i les arts són els pitjors enemics de la humanitat perquè són font d'esclavitud en el moment que generen necessitats a l'home.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En la meva opinió, crec que es molt dificil, per no dir impossible, que puguessim assolir la convivència entre cultures, perque cada una d'aquestes defensa la seva com la millor, per tant hi haurien enfrontaments. Cada una defenseria els seus ideal com únics i millors. Per exemple, una persona d'una cultura, per els seus ideals, pot tenir uns pensaments diferents a una persona que sigui d'una altra cultura, pero això no podrien gairebé conviure. En el cas que tinguessim que conviure amb altres cultures, cada una de les persones hauria de possar-se en el lloc de l'altre i entendre's els seus ideals des de cada cultura, quelcom és impossible. Per tant, penso que no podriem assolir la convivència entre les diferents cultures.

XOC DE CIVILITZACIONS: HUNTINGTON

BIOGRAFIA

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.

Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

EL XOC DE CIVILITZACIONS

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.