Definicions

Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.

Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè; tracta sobre el saber de les coses.

Saber filosòfic: saber que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.

Ciència "Definició moderna": Saber en el qual sentén l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.

Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.

Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.

Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.

Teoria: Conjunt de lleis.

Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.

Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. Cal situar-se dins dels fets.

Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes.

Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.

Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè.

Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència.

Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.

Pretensions de validesa de la parla: Normes que posa l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.