El virtual és real?

Segons la meva opinió, jo crec que el virtual mai podrà ser real. Allò que és real, és allò que podem observar a la realitat, i no a un ordinador, televisió, etc.

El que és virtual, vol dir que ha estat creat per algú, amb fets de la seva imaginació, pensaments, idees que s0han volgut representar, per tant no seria real, perquè la realitat no tracta d'aquests fets.

El virtual, se'ns és representat en unes imatges, per tant nomès ho podem veure, i per tant no ho podem tocar, fet que fa que dubtem si nés real o no.

Activitat pàg. 45

-Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

Que parlen sobre tenir idees clares, les quals es puguin comprobar.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan aquesta idea es pot assimilar, fer vàlida, corroborar i verificar.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina?

Sí, el text diu que la veritat està relacionada amb les nostres idees, i que és una adequació amb la realitat; i el pragmatisme també relaciona les nostres idees que són certes amb el que és real.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa'n algun exemple.

No perquè tu no pots dir que una idea és certa sense primer comprovar-la, cal tenir proves i estar-ne segur.

Veritat, realitat, concordança

1- Idees principals:

Aquest text parla de la mala utilització de la paraula veritat.Diu Heiddeger que es veritat tot allò que concorda amb la realitat, que és real.

2- Títol:

La realitat és veritat.

3- Comentari:

En el fragment, Heidegger utilitza la fenomenologia, ja que en el text diu que per que sigui veritat tot allò, té que concordar alguna cosa amb la realitat. I si Allò no concordés amb la realitat, res seria veritat, tot seria irreal. El subjecte és el que té prioritat.

4- Comparació:

Aquest autor es basa en l'idealisme, ja que té prioritat el subjecte, i es pot comparar amb el realisme, que té prioritat per l'objecte. També vol arribar a les arrels dels problemes, vol respostes, vol la veritat total per no haver-hi confusions.

La perspectiva del coneixement

En aquest fragment de l'obre "El tema de nuestro tiempo", l'autor vol utiliztar el perspectivisme per plasmar-nos el coneixement. Però el coneixement mai podrà ser absolut, no tindrem mai la veritat absoluta, ja que tots nosaltres la percebem d'una manera distinta als altres, i per conèixer-la hauriem de conèixer-la des de totes les perspectives.

Es podria comparar amb el dogmatisme, que és capaç d'interpretar la realitat.

El problema de la filosofia contemporània

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè fuig de si mateix i renuncia a adoptar actituds últimes i radicals. Per a nosaltres té com a conseqüències l'angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Com va començar tot.
Després de la mort, que ens espera.
Si tot és real.

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

El problema de la filosofia és plantejar correctament la situació metafísica.

- Biografia de Xavier Zubiri.

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Pàgina 3 activitats:

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

Una persona feliç, perquè ha sapigut viure la seva vida de la millor manera possible.

L'objecte filosòfic

1- Idees principals:

Segons l'autor, aquest fragment diu que l'objecte de la filosofia és poder aclarir totes les preguntes que tenim al pensament.

2- Títol:

Els pensaments clars

3- Quina és la funció de la filosofia segons el text?

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Comenta última frase del text.

La funció de la filosofia és aclarir-nos tots els pensaments, dudes, confusions, amb respostes a totes les nostres preguntes. Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria perquè es tracta d'aclarir el nostre pensament.

Aquesta última frase es refereix a què tots els pensaments, que no tenim clars, i que ens pot confondre tenim que aclarir-los de manera precisa amb respostes lògiques.

4- Quin mètode defensa wittgenstein? Compara'l amb un altre.

En aquest tect, Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic, ja que està donant-li importància a la forma del llenguatge i vol trobar el sentit de les expressions lingüístiques, i per exemple, en canvi el mètode transcendental busca donar-ne raó al coneixement i fonamentar-lo.

Es pot arribar a conèixer?

Per a mi, conèixer és saber de l’existència d’un objecte o individu. És percebre’l, almenys un cop, per mitjà dels sentits.

Des del meu punt de vista, es pot arribar a conèixer una part perquè nosaltres a través dels sentits, podem captar-ne els objectes o individus. Si a nosaltres ens descriuen un objecte, això no és conèixer, perquè pot ser que no sigui real, que sigui producte de la imaginació de l’altre.

Però el significat real de la paraula conèixer, seria poder observar l’objecte des de tots els punts de vista possibles.

Definicions

Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.

Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè; tracta sobre el saber de les coses.

Saber filosòfic: saber que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.

Ciència "Definició moderna": Saber en el qual sentén l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.

Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.

Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.

Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.

Teoria: Conjunt de lleis.

Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.

Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. Cal situar-se dins dels fets.

Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes.

Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.

Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè.

Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència.

Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.

Pretensions de validesa de la parla: Normes que posa l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.