Del no res no pot sortir el res

Què és el no-res? Abans de comentar que del no-res no pot sortir res, hauríem de plantejar-nos aquesta qüestió. El terme no-res, és el que nosaltres li donem a allò que és impensable, inexplicable, perquè en teoria no existeix, no tenim coneixement d'aquest, ni paraules per explicar-ho. Però en el moment en què nosaltres li possem aquest nom, no-res, ja li estem donant un valor, ja significa quelcom, perquè podem parlar d'ell. Per tant, perquè el no-res no tingui cap valor ni signifiqui res no podríem pensar, ni tampoc parlar d'aquest. Llavors, si diem que del no ésser no pot passar a ésser, tampoc podrà sortir res del no-res, perquè aquest no existeix.

Activitat 3: PARMÈNIDES

En els textos de Pàrmenides, ens diu que l'ésser no pot ser a la vegada ésser i no-ésser, ja que quelcom no pot ser també el seu contrari, i que no és no-ésser perquè no es pot pensar ni conèixer. Per ell, pensar i ésser és el mateix.´

Pàrmenides també ens explica que l'ésser sempre està present i és etern, i que no es pot dividir en parts, no pot haver-hi més aqui o més aallà, sinò que l'ésser és un i continu.

Tot el que podem pensar, conèixer, ha de ser, i el que no, serà no-ésser, per tant l'ésser és i el no-ésser no és.

Activitat 2: HERÀCLIT

En aquests fragments, Heràclit ens parla del logos, diu que la raó dels homes es universal i que no canvia, també ens parla de la lluita de contraris els quals per ell formen part de la natura com el dia i la nit, el mascle i la femella i que de la oposició dels contraris sorgeix la mes bella harmonia.Per ell el logos és una mena de destí, en el que totes les coses en són una encara que no ho sembli.Diu que l'esser humà ha de fer coincidir el seu logos amb el logos universal.

Activitat 1: ANAXIMANDRE

En aquest fragment, Anaximandre parla d'un etern rotorn, tot el que neix també mor. És com una lluita de contraris, qui ha mort, és perquè primerament a nascut, és un contrari.

Projecte 1

Biografia:

Poeta i filòsof grec. Principal representant de la filosofia Eliàtica. Parménides probablement va néixer cap a l'any 515 abans de Crist, en Elea o Velia, una colònia grega situada en la costa de Campania, al sud de Paestum, a Itàlia. Provinent d'una família acabalada i nobiliaria, va ser deixeble de Jenófanes, participant activament en els assumptes polítics de la seva ciutat. Els ciutadans estaven d'acord amb la legislació proposada per Parménides, a qui li atribuïen la prosperitat i abundància de la ciutat. També admiraven la seva vida exemplar. De fet, existia una dita grega, 'la vida parmenidiana', que exemplificava el seu estil de vida entre els grecs. Pel que sembla, també va ser deixeble del pitagòric Aminias, la qual cosa pot ser cert degut al fet que Elea no dista molt de Crotona. Aminias seria qui li va convertir cap a l'especulació filosòfica. Es diu que va ser pitagòric i que va abandonar aquesta escola per a fundar la seva pròpia (Escola de Elea), amb clars elements antipitagóricos.

Obra:

L'obra de Parménides consistia en un Poema escrit en versos hexàmetres (menjo Empédocles). El seu llenguatge, a més de poètic, és amb freqüència molt fosc. Gràcies a Simplicio, coneixedor que, ja en la seva època, l'obra original era rar trobar-la, va transcriure en els seus 'Comentaris a Aristòtil' extenses seccions del poema. A més, ho reescribieron Sisè Empíric, o Clement d'Alexandria, conservant-se en l'actualitat 154 versos de la seva obra. Això permet posseir avui una proporció major dels seus escrits que de qualsevol altre dels filòsofs presocràtics. En aquest poema, després d'un proemio de caràcter religiós, en el qual l'autor realitza una sèrie d'invocacions per a aconseguir el favor d'una deessa no identificada amb l'objectiu de poder accedir al veritable coneixement, Parménides ens exposa la seva doctrina: l'afirmació de l'ésser i el rebuig de l'esdevenir, del canvi. L'ésser és un, i l'afirmació de la multiplicitat que implica l'esdevenir, i l'esdevenir mateix, no passen de ser meres il·lusions. Els fragments conservats del poema permeten deduir que constava de tres parts: una introducció, o proemio com vam dir, de caràcter religiós i alegórico; una secció, cridada 'via de la veritat', on s'exposa la doctrina de la realitat, de l'ens únic i immòbil; i una tercera part, cridada 'via de l'opinió', que oferix una cosmología de tipus tradicional, on es narra l'origen i constitució de l'univers, i les variables opinions dels mortals. 1.- Proemio: En el Proemio Parménides descriu el seu trànsit des de la foscor (l'error) fins a la veritat (llum). Per a descriure'l va acudir a la forma alegórica de la literatura oracular i mistérica (Diels). AL mateix temps va pretendre que el Proemio tingués la importància i serietat d'una revelació religiosa (Bowra) ja que desitjava preparar-se per endavant per a plantar cara als seus possibles crítics que, sens dubte, haurien de ser els seus companys pitagòrics.