DILEMA 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:

->Si li puja la nota:

Es tornaria a repetir.
Seria injust pels altres companys.


->Si no li puja la nota:

No podria fer la carrera que vol.
Càrrega de consciència al professor.


2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Sí, que si es fessi justícia en aquest cas, el noi no podria arribar a la felicitat ja que no podria fer medicina, però si ell arribés a la felicitat, voldria dir que no s'ha fet justícia respecte amb els altres.

DILEMA 2

1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

Penso que no, perquè principalment té que pensar pel benestar de la seva familia i quedar-se amb el seu treball, sinó podria ser que canviés la seva situació econòmica.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però tothom s'hauria de comprometre en deixar un món millor per les generacions futures.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè el poble mancaria de mitjans per poder sobreviure i provocaria problemes com la pobresa, econòmics...

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Reduint la quantitat d'arbres que es poden talar i aprofitar més els béns que poseeix el poble.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

Tant del govern, perquè és el que impossa les lleis, com dels individus, que actuen sense mirar les conseqüències.

6. Què hi diria un utilitarista?

Què s'hauria de continuar amb la tala d'arbres, ja que és un benefici per molts homes.

Definicions T. 10

Intelectual·lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l'autèntica solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

La persona té dignitat i no preu

Les persones no tenen preu

En aquest text de Kant, ens explica que tot, com les necessitats de l'ésser humà, té un preu, però que en canvi, les persones en compte de tenir preu, tenim dignitat, i per tant, som fins en nosaltres mateixos. També diu que tenim una moralitat, que gràcies a aquesta podem ser membres del regne dels fins.
Kant defensa la teoria de l'autonomia, és a dir, que les persones podem fer les nostres lleis morals.

Millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet

Segons diu Mill, és millor ser "un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet. Bé, en el meu cas, no estic ben bé a favor amb aquesta opinió. Amb lo de Sòcrates insatisfet es refereix a què no a arribat del tot a la màxima felicitat, ja que al llarg de la seva vida a buscat totes aquelles respostes a tots els dubtes i no hi ha hagut resultat amb aquesta recerca. En canvi, un exemple molt clar, seria el personatge de Homer Simpson, ja que aquest no té preocupacions i és feliç amb el que té. Així que per tenir més cultura com Sòcrates, no vol dir que aquest sigui més feliç que per exemple Homer Simpson.