L'ésser humà està condemnat a ser lliure?

Des del meu punt de vista, jo estic a favor d'aquesta frase de que l'home esta condemnat a ser lliure. Penso que les persones som els propis responsables dels nostres propis actes, som lliures d'elecció, sempre estem triant, fins i tot triem quan no volem triar. Tenint llibertat des que neixem fins que morim.

Sí que és cert, que no tots tenim la mateixa llibertat externa, però crec que sí tenim la mateixa llibertat interna, aquella que nosaltres podem elegir pel nostre compte, si hem de fer una cosa o una altra.

Per mi la llibertat és una manera de poder expressar el que sents, el que tens ganes de fer, i simbolitza com és cadascú.

Creus en el destí?

No podria tenir una resposta concreta a la pregunta si crec en el destí. Jo personalment, per una banda sí que crec que existeixi, però per una altra, no estic gaire segura, tinc els meus dubtes.

Crec que des que neixem fins que morim, tenim la nostra vida predestinada ja, que tenim un moment per tot ja assignat, tant per morir, com per ser feliç, però també penso que aquest destí es podria modificar per fets anteriors als fets que estan predeterminats. Penso que nosaltres no tenim la llibertat necessària per elegir el que volem, però sí que podem arrivar a canviar el destí de manera involuntaria, sense donar-nos compte.

JEAN PAUL SARTRE

-> És un dels màxims exponents del existencialisme.

-> També ho són Heidegger i Jasper.

-> Va ser el filòsof de la llibertat.

-> L'existencialisme diu: "L'existència precedeix de l'essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

-> Satre deia: "Ningú neix cobard o valent, sinó que ens fem." Aquest filòsof era ateu.

-> A més, creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

-> Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

-> Obra destacada: la nàusia.

ARGUMENTS A FAVOR O EN CONTRA DE LA LLIBERTAT

ARGUMENTS A FAVOR:

- Podem expressar els nostres sentimens i idees.
- Tenim llibertat des que naixem fins que morim.
- És una condemna irremediablement per l'home i li permet fer allò que vulgui.


ARGUMENTS EN CONTRA:

- No totes les persones pudem gaudir de la mateixa llibertat externa.
- La llibertat va lligada a la responsabilitat, i no tothom en té.
- Una persona no és lliure per escollir el lloc o sota quin cos conèixer.

Tipus de falàcies

1- PREGUNTES COMPLEXES

Són preguntes que comporten pressuposicions. Aquest tipus de preguntes es fan per preparar una trampa i ofuscar l'interlocutor, així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Exemple: Has deixat de molestar ja al meu cosí?

Sigui la resposta que sigui, vol dir que ha estat molestant-lo.

2- ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Es tracta d'afirmar una cosa per la simple raó que no hi ha proves de que sigui falsa, o a l'inrevés.

-Com no tenim proves de que P és cert, P és fals.

-Com no tenim proves de que P és fals, P és cert.

3- ARGUMENT CIRCULAR

Aquests arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.

Exemple:

- Per què has suspès? Perque no he aprovat.

- i per què no has aprovat? perque he suspès.

4- ARGUMENT AD HOMINEM

És l'argument on es pretèn refutar l'opinió aliena atacant a la persona que la manté, al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla o de la comunitat a la qual pertany.

Exemples:

-En Robert ha dit que demà no hi ha classe, però com és un despistat segur que es mentida.

-Papa, como em pots dir que no fumi si tu ets un fumador empedreit?

Hi ha un tipus anomenat tu quoque, intentar rebatre les raons de l'altre al·legant que pateix el mateix defecte o vici que ens pretén corregir.

5- ARGUMENT D'AUTORITAT

Es tracta de denfensar una idea que és donada per una autoritat, sense fer falta cap prova que la justifiqui.

6- ARGUMENT AD BACULUM

Són els arguments els quals presenten algun tipus d'amenaçes com si fossin raons bones. L'amenaça no deixa llibertat per decidir lliurement si accepten o no la conclusió.

Per exemple, en els discursos polítics és habitual recórrer als ciutadans anunciant-los les calamitats si no boten qui està parlant.

7- ARGUMENT AD POPULUM

L'intenció d'aquests arguments és provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin al seu assentiment al que sosté sense aportar cap prova. És una mena de xantatge afectiu: es juga amb els sentiments de l'altre.

Un exemple serien els anuncis publicitaris on pretenen convèncer-nos de la bondat dels productes que proporcionen posant-los en relació amb sentiments que tots donem com positius.

8- ARGUMENT EX POPULO

Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.

Exemple: Tothom admet P com a cert o correcte, per tant, P és cert o correcte.

9- ARGUMENT DE LA CAUSA FALSA

El fet B succeeix a continuació del fet A. Per tant, A és causa de B.

Per exemple, un esportista ha pres cert refrest abans de la competició i després ha guanyat; pot pensar que aquest refresc funciona com una "poció màgica".

10- GENERALITZACIÓ PRECIPITADA

Aquesta falàcia consisteix a passar d'una proposció particular com "alguns bisbalencs són x" a una proposició universal com "tots els bisbalencs són x".

11- ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS

Si fas A1, es desencadenarà A2.

D'A2 seguirà A3.

Aquests arguments es basen en l'anomenat .